Relacionar fotos amb mites:

Respostes:

1. Pigmalió
2. Mides
3. Píram i Tisbe
4. Ciparís
5. Fineu
6. Júpiter i Europa
7. Aracne
8. Dafne
9. Jacint
10. Eco
11. Orfeu
12. Faetó
13. Filomela i Procne
14. Medea
15. Perseu i Andròmeda 

Blade Runner "La Creació de la vida "artificial"

Activitat 1

Si seguim atentament la conversa entre Roy Batty i Tyrell podem sentir frases com: "Procura viure el millor que puguis". Que us suggereix aquesta frase entre Roy i el seu creador?
Aquesta frase la diu Tyrell, a Roy, quan aquest li reclama més vida i ell li diu que no pot ser. Parlen de les coses que ha fet durant la seva vida Roy, i aleshores Tyrell li diu això.
Té un gran significat ja que a Roy només li queden uns mesos de vida, i Tyrell li recomana que la visqui, que no faci coses dolentes i que perjudiquen a els altres, que no perdi el temps intentant aconseguir la immortalitat, sinó que aprofiti el que li queda.
Pot semblar que amb això Roy ja n'està convençut, però després mata a el creador, perquè així aquest no pugui crear més homes perfectes, que després hauran de morir.

                                                                               Activitat 2

La partida immortal. Quina és la seva relació amb la pel·lícula?
La partida es deia "immortal" i té relació amb la pel·lícula perquè un dels temes principals és la immortalitat, a la que aspiren els nexus 6, i el motiu per el qual tornen a la terra. També és, gràcies a la representació de les últimes jugades d'aquesta partida, que Roy aconsegueix parlar amb "el creador". Tyrel pregunta a J.F quin és el motiu per el qual està allà tant tard, i aquest senzillament li diu la posició on vol que vagui una de les seves peces, i fa "jaque mate" al rei.
Tyrell té la necessitat de saber com ha pensat aquesta jugada tant magistral i el deixa entrar, i així és com Roy aconsegueix accedir a ell.

Activitat 3

Deckard: 

I don't know why he saved my life. Maybe in those last moments he loved life more than he ever had before. Not just his life, anybody's life, my life. All he'd wanted were the same answers the rest of us want. Where did I come from? Where am I going? How long have I got? All I could do was sit there and watch him die. 

Activitat 4

Blade runner i el mite grec de la creació de vida artificial: mites que tracten aquest tema. Hybris. Tyrell i Prometeu. Els nexus 6 i els ésser humans. 

En el mite de Prometeu, aquest enganya als déus i aquests per castigar-lo priven als humans del foc. Prometeu el roba, i Zeus, ple d'ira, el lliga a una pedra on cada nit un àgil·la se li menja el fetge. 

També és venja de la resta de la humanitat creant a una dona d'argila, que li regala a Epimeteu, germà de Prometeu que guarda la caixa de les coses dolentes. Pandora i Epimeteu es casen, i un dia ella obra la caixa, i tots els mals s'escampen per el món. Només l'esperança va romandre dins la caixa. 

Podem veure que en aquest mite, al igual que en la pel·lícula, la creació d'una vida "superior" acaba portant les seves conseqüències, i és que acaben portant més desgràcies de les que hi havia abans de que existissin.

Tot això ho podem relacionar amb actes d'hybris, ja que ells desafien als déus volent crear uns humans més perfectes que ells i aquests acaben estant en conra seva. 

Òpera d'Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice és una òpera del compositor alemany Christoph Willibald von Gluck de l’any 1762. Es va estrena Viena el 5 d’octubre de 1762. És l’obra més coneguda de Gluck.

Els principals personatges són:
-Orfeu
-Eurídice 
-Cupido


L’òpera comença amb el funeral de Eurídice. Hi ha una escena on Eurídice arriba al inframón i més tard Orfeu convenç a Hades perquè deixi que la seva dona torni amb ell a la Terra.

Hades li posa la condició de que no la pot mirar fins haver arribat a la Terra, i com no pot resistir la temptació de mirar-la abans d’haver sortit de l’inframón, Eurídice torna a morir i es queda a l’Hades per sempre més.

Obertura de l'òpera

"Melodie", òpera d'Orfeu i Eurídice

J'ai Perdu Mon Eurydice-Maria Callas

Òpera de Dafne

Dafne, tragèdia bucòlica en un acte (en alemany: Daphne – Bukolische Tragödie in einem Aufzug) es una òpera amb música de Richard Strauss i llibret de Joseph Gregor, basada en el mite de Dafne. Es va estrenar el 15 d’octubre de 1938 a Dresde.

Els personatges d’aquesta obra són:

  -Peneios, un pescador

  -Gaea, la seva esposa

  -Daphne, la seva filla

  -Leukippos, un pastor

  -Apol·lo

  -Quatre pastors

  -Dues donzelles

L’òpera es basa en l’obra d’Ovidi. Explica la història de Dafne, una nimfa de les aigües, la qual és perseguida pel déu Apol·lo, ja que s’ha enamorat d’ella perquè Cupido li va llançar una fletxa com a venjança d’haver-se burlat d’ell. Mentre Apol·lo perseguia a Dafne, ella va demanar ajuda als déus, i aquests la van ajudar convertint-la en un llaurer.

Daphe-Ursula Ferri

Daphe e Apollo

Daphne, Richard Strauss

Òpera de Pigmalió

L’òpera de Pigmalió, és una acte de ballet amb música de Jean- Philippe Rameau. Es va estrenar el 27 d’agost del 1748 a l’òpera de parís. L’obra es considerada com, generalment, una de les millors peces d’un acte de Rameau. Diuen que va composar l’obra en 4 dies.

Els personatges d’aquesta obra són:

-Pigmalió

-L’amour (Venus)

-Céphise (dona de Pigmalió)

-Galatea (la estàtua)

L'òpera explica el mite de Pigmalió tal i com està relatat en Les Metamorfosis d’Ovidi.

En aquesta versió, Pigmalió crea una estàtua i s’enamora d’ella. La seva dona Céphise, reclama la seva atenció, però aquest no li fa cas, i demana a la deessa Venus que torni humana a la seva estàtua. 

La deessa Venus premia a Pigmalió per la seva habilitat artística i per confiar en els poder de Venus, i fa el que li ha demanat.

Després d’això ballen i canten donant testimoni del poder del amor. Céphise acaba trobant l’amor gràcies a Venus.

Introducció de l'òpera de Pigmalió

Fatal Amour, cruel vainqueuer

Pygmalion

Règne, Amour

Duet de Pigmalió i Galatea (Versió de Victor Masse)

PowerPoint de Perseu i Andròmeda

Presentació Perseu i Andròmeda

Aquí deixem l'enllaç a la nostra presentació de PowerPoint sobre un dels mites explicat a Les Metamorfosis, el llibre de l'escriptor romà Ovidi.
La presentació esta penjada a la pàgina web Slideshare.

Mots Encreuats

Across

1. Ho va fer Aracne al dir que teixia millor que Atena.

3. Ciparís li va demanar poder plorar el seu animal domèstic per sempre.

4. Cambi que va patir Ciparís.

8. En la mitologia, únic home fidel a una sola dona.

11. Cops que Eurídice va morir.

13. Instrument que Orfeu va fer servir per convèncer a Hades.

14. Lloc on Orfeu va anar a buscar la seva dona.

15. Compositor de l'òpera "Orfeu i Eurídice".

16. No podia parlar si algú no ho feia abans.

21. El que va matar a Eurídice el primer cop.

23. Motiu pel que Hera es va enfadar amb Zeus.

25. Versió més famosa de "Píram i Tisbe".

27. Qualitat negativa d'Aracne que va fer que Atena s'enfadés.

29. El que no permetia que Píram i Tisbe es casèssin.

Down

2. Època en que s'ha ambientat la famosa versió de "Píram i Tisbe".

3. Què va fer Eco al veure que Narcís no li corresponia?

5. Un dels amants del déu Apol·lo

6. El qui va fer que Apol·lo s'enamorés.

7. Dea que va perdre un repte contra Aracne

9. símbol de la victòria i atribut d'un déu

10. Tenia banyes d'or.

12. Escriptor anglés que va versionar una història tràgica d'amor de la mitologia grega.

17. Era insensible a l'amor d'Apol·lo

18. Eco ajudava aquesta divinitat a amagar-se de la seva dona.

19. Simbolitza el dol i el dolor pels éssers estimats.

20. Narcís es va enamorar de

22. Quin ésser mitològic era Eco?

24. Càstic d'un déu per baixar-li els fums a un humà

26. Escriptor romà que va escriure un llibre basant-se en diferents mites.

28. Tisbe és va amagar d'aquest animal

Video Piram i Tisbe

http://www.youtube.com/watch?v=qaT44_eH1yE

Aquest vídeo relata la història de Píram i Tisbe a través de dibuixos dels dos protagonistes, el lleó i el decorat.

L'hem escollit perquè està ben explicat i és original i diferent que els altres videos que hem triat. 

Video d'Aracne

http://www.youtube.com/watch?v=4Clp-EgTT5I

Aquí hi ha explicat el mite d'Aracne. Està representat amb animació sota càmera amb retalls. 
Pensem que els "dibuixos" són similars a les figures amb pintures negres que s'utilitzaven en la ceràmica. 
Aquí observem dos únics personatges; Aracne i Atenea
Al final del video s'hi representa la metamorfosi que pateix Aracne després de vèncer a Atenea. 

Hem escollit aquest perquè ens ha semblat molt original i molt ben fet, a part de estar ben explicat. 

Video de Pigmalió

http://www.youtube.com/watch?v=b_76nsqCNm0

Aquest vídeo ens explica el mite de Pigmalió. 
Hi ha tres personatges: Pigmalió, Galatea, i Venus (o Afrodita en la mitologia grega). 
Podem observar que Pigmalió ha creat una dona perfecta però que "mai respon a les seves carícies", i la deesa Venus decideix recompensar a Pigmalió per la seva bondat  i la converteix en una dona de veritat. 

L'hem escollit ja que no estava millor explicat en cap altre vídeo, i aquest ens ha agradat per la música, el vestuari, etc... 

Video d'Orfeu i Eurídice

Aquest video explica el mite d'Orfeu i Eurídice a través d'una mena de dibuixos animats muts. 

Es distingeixen clarament els personatjes d'Orfeu, Eurídice i Hades.

Aquest video ens va agradar molt, ja que estava molt ben fet.

Video de Dafne i Apol.lo

A través d'una fotonovel·la veiem el mite de Dafne. 

Aquí hi surten tres personatges; Cupido, Apol·lo i Dafne, i surt esmentat també "Peneo", el déu que va tenir pietat de Dafne i la va convertir en llauré.

L'hem trobat divertit, i també estava bastant ben explicat, i per això l'hem triat. 

Mides

Mides era un rei que tenia moltes riqueses. Un dia Silé es va perdre i va anar a parar a les terres de Mides. Ell com a bona persona el va deixar allotjar-se a les seves terres. Dionís buscava a Silé i quan el va trobar i va veure que Mides havia estat tan amable amb Silé, Dionís li va concedir un desig. Mides va demanar que tot el que toqués es convertís en or, i així va ser.

Però poc després es va repentir i va demanar als déus tornar a ser com abans. Els déus li van dir que anés a rentar-se a les aigües del Pactol. Aquell bany va alliberar a Mides del poder que tenia, i des de llavors la sorra que envoltava les aigües és d’or. 

Cíparis

Cíparis un dia va anar de caça, i sense voler va matar el seu cérvol domèstic; un ésser  preciós, amb banyes d’or i cintes de pedres precioses.

Sentia tanta culpa i dolor que va demanar al déu Apol·lo si podia fer que el seu dol dures per sempre.

Apol·lo el va convertir en un xiprer, que és l'arbre que simbolitza el dolor per els éssers estimats.

Pigmalió

Pigmalió era una persona que destacava per la seva bondat i saviesa, i per ser un magnífic escultor. Va buscar una dona que per a ell fos perfecte, però ninguna li va semblar suficientment bona i no es va casar.
Pigmalió va decidir invertir tot el seu amor i temps en crear escultures precioses. Un dia va crear una escultura d’una dona amb una bellesa tan gran que es va enamorar d’ella. 
La deesa Afrodita va decidir recompensar a Pigmalió per la seva bondat, així que va transformar l'escultura en una dona real: Galatea.

Jacint

Mentre Jacint practicava l’esport de llançament de disc, Apol·lo li va provocar una ferida mortal i de la sang de la ferida, Apol·lo va fer brotar una flor amb el nom de Jacint, a las fulles de les quals apareixia la lletra Y, inicial de Ὑάκινθος. 
Era especialment adorat a la ciutat d'Amicles com un heroi i es feia un festival en honor seu.

Eurídice i Orfeu

Eurídice i Orfeu estaven enamorats, però poc abans de prometres, Orfeu va estar a punt de ser segrestat. Eurídice va escapar corrents amb la mala sort de trepitjar un escurçó, i aquest li va provocar la mort.

Orfeu, bojament enamorat d’ella, va anar a buscar-la a l'Hades, i el déu Hades va cedir el seu retorn entre els vius, però amb la condició de que Orfeu no es girès a mirar-la fins que fòssin a fora de l'Hades. Quan faltava només una porta, ell es va girar i Eurídice es va transformar en una ombra de nou, va tornar a l'Hades i Orfeu va ser expulsat de l’infern.

Ícar i Dèdal

Ícar i dèdal van ser tancats en un laberint amb un monstre. Per escapar del laberint,

Dèdal, el pare, va construir unes ales de cera i plomes per a ell i el seu fill. Dèdal va advertir al seu fill que no s'acostés al sol, ja que la cera es desfer i cauria al mar. Ícar, com un nen desobedient, no va fer cas al seu pare. Les ales es van desfer i Ícar va caure al mar. El seu pare, en memòria al seu fill, va nombrar Mar Icària al mar on el seu fill havia caigut.

Medea

Jasó, en el seu viatge per aconseguir fer-se rei, anava acompanyat de Medea, que el va ajudar en les seves proves per a aconseguir el velló d'or. Ella estava enamorada de Jasó, però ell va acordar amb el rei de Corint fer-la fora i que Jasó es casès amb una altre dona. Quan van fer fora a Medea, ella, enfurismada, va embruixar un mocador, que li regalaria a la dona amb la que Jasó es casaria. Al posar-se’l, convertiria el cos de la noia en flames i també consumiria en flames al rei de Corint que la va voler salvar.

Filomela i Procne

Filomela i Procne eren dues germanes, filles d’un rei que, un dia, va haver de demanar ajuda per motius de guerra a Tereo, fill del déu Ares. Aquest el va ajudar i el rei, agraït, va donar-li la mà de la seva filla Procne. Es van casar, però poc després, ell es va cansar d’ella i la va abandonar, junt amb el seu fill. 
Tereo li va dir a la seva germana Filomela que Procne havia mort, i poc després la va seduir i es van casar. Poc després de casar-se, li va tallar la llengua, i ella va començar a teixir una túnica on s’explicava el que ell li havia fet. 
Procne va agafar al seu fill i va decidir anar a buscar al seu marit, i quan va trobar-se a la seva germana i va veure el que li havia fet, va decidir vengar-se. Va matar al seu propi fill i el va cuinar per ell, i mentre ell menjava, les dos germanes van escapar. Ell va sortir a buscar-les amb una falç, i quan ja estava a punt d’agafar-les, els deus es van apiedar i les van convertir en una oroneta i un ruisinyol.

Aracne

Aracne era una noia que teixia molt bé. Ho feia tan bé que un dia va dir que podia teixir millor que Atena. Atena va reptar-la en un duel on les dues havíen de filar un teixit, i el que estigués més ben fet guanyaria.
Quan van decidir que el teixit de Aracne era el millor, Atena enfadada va transformar a Aracne en una aranya.

El rapte de Prosèrpina

Venus volia que Plutó s’enamorés d’algú, i va ordenar al seu fill Eros que li tirés una fletxa perquè s’enamorés de la primera noia que veiés. Així que quan va sortir de l’inframón va veure a Prosèrpina i la va raptar. Se la va emportar al inframón i la va convertir en la seva esposa. La mare de Prosèrpina, que era la dea de la Terra, molt trista va fer que les plantes no creixèssin. Finalment, Plutó i la mare de Prosèrpina van pactar que aquesta passaria 6 mesos de l’any amb cada un.

Fineu i les harpies

Fineu estava casat amb Cleopatra, i tenien dos fills. Un dia la repudià per casar-se amb una altre dona, que va acusar als fills de Fineu d’haver abusat d’ella. Ell els va manar a matar, i els déus el van castigar per això, enviant-li a les Harpies per turmentar-lo.

També es diu, que com que era endeví, abusava del seu do revelant les intencions dels déus i que per això aquest li van treure els ulls. Va explicar als argonautes com arribar al seu destí a canvi de que aquests acabessin amb les Harpies.